PALEO.FLINT

FLINT IMPLEMENTS Punta bifacial-Eneolític-Biure de Gaiá

Consideracions a l’entorn del poblament

A) Augment poblacional
B) Explotació de zones diferenciades de les anteriors
C) Assentaments més complexes...territorialment
D) Explotació de les diferents canteres de silex
 

Les ultimes fasses del Període Neolitic es caracteritzen per una expansió molt gran de tot tipus de poblament a l’area estudiada a les capçaleres dels rius Anguera i Vallverd.
Podem veure  una diversificació de explotació del medi natural i també la apropiació dels espais de les muntanyes fins a les mateixes carenes .
I han indicis de ocupació en totes les coves i baumes , també en determinats resers i llocs amb pedres i conglomerats grans que conformen espais interiors i cavitats.
Aquets assentaments no necessariament ocupen llocs propers a l’aigua , si mes no fonts o corrents que siguin actius actualment.,encara que algunes localitzacions gaudeixen d’antigues fonts que conserven actualment la memoria  de histories ancestrals.
La zona mès propera als conglomerats que tanquen les valls més externes del massís del Cogulló, les més properes a la plana, té els nuclis de hábitat que podem considerar més antics , alguns en el seu origen fons de cabanes i estructures de combustió molt precaries i  estructures de tanca  i recolzament de baumes molt reduïdes i petites.
S'ha documentat una Necrópolis tumular i un seguit de estructures de pedra, properes a les carenes , com a possibles senyals territorials i altres... grans estructures circulars per identificar.
Caldría aprofundir en el seu estudi per determinar el seu recorregut cronológic.
Més complicat encara ès distinguir les fases de ocupació dels voltants de les grans baumes com Potau , del Cano , o la Cova del Ramonet que gaudeixen  de emplaçaments accesoris i radials a l’entorn d’aquestes.
Tanmateix a la ocupació de la zona de muntanya i en contraposició tenim una presencia molt feble d’aquets grups humans a la plana del riu Anguera i a les terres baixes.
El control del medi territorial ès total a les vessants i els cims , tot ens porta a unes economíes molt lligades a la pastura .., al control dels ramats semi-domesticats, la cacera i la recolecció i aprofitament de la biomasa depenent.
La consolidació de comunitats estables , amb relacions de intercanvi i comerç produeixen ,ara sí, la explotació intensiva de la materia primera silícia .
Podem intuïr que tot va lligat  amb un clima més plujós, que permet de  tenir els Assentaments en cotes més altes , aquest fenómen també es produeix al Penedés,
Per dades de cronología relativa proporcionades per el tipus de explotació i talla de la indústria litica pensem que ens movem de la fí del Neolític fins a un Bronze Inicial.
Tanmateix i ha un encavalcament cultural amb l'anomenat fenómen Campaniforme i la evolució posterior.
La  falta de troballes amb entitat a les planes al.luvials caldría estudiar-la, la constatació d'aquest hiatus endarreriría les cronologíes finals del fenòmen.
L'estudi del Eneolític en aquesta petita zona territorial li dóna al fenòmen una complexitat fins ara no considerada.

ANTONI FREIXAS I MASSANA  2.006/2.011
 

Antoni Freixas i Massana - ARTICLES DE PREHISTÒRIA DEL TERME DE SARRAL  A LA REVISTA" EL BALUARD ". SARRAL1.983- 1.984 -1.986

 Antoni Freixas i Massana -"La Indústria litica de la cova del Pedreny" , estudi no publicat .1.989

S. VILASECA : "Reus y su entorno en la Prehistoria", Reus, 1973

Autors diferents S.P.F. Bulletin de la Société Préhistorique Française - 1.978 -2.006 -Paris-França

Paleo.Flint Principal
 

CATALUNYA, PAIS DEL MEDITERRANI----- BARCELONA ,CIUTAT OBERTA