IBER-ROMÀ |
ENEOLÍTIC |
NEOLÍTIC |
Epipaleolític 9.000/11.000? |
Paleolític Superior 17.000/13.000 B.P. ? |
PALEOLITIC INFERIOR/MITJÀ |
![]() |
![]() |
Gratador amb musell
Puntes de cara plana sense retoc Al Paleolític Superior es troben amb retocs marginals o sense retoc, son peces preformades i dedicades a la cacera |
Cronología relativa 14.000 /11.000
B. P ( any 2.002) Paleolitic Superior -Epipaleolitic
.Un anàlisis en profunditat ens fa incidir amb la possibilitat
de una cronologia
mes antiga Magdalenià Inicial-Badegoulià, per tant
amb dades de uns 17.000/16.000 anys B.P.
Localització .
Mapa topogràfic 418-3-4 St Pere d'Anguera
1: 5.000 any 2.001
Ortofotomapa 418-4-4 Plá
d'Anguera 1 5.000
any 1.986 I.C.C.
Coordenades:
--------------------
-------------------- Segons Catastral 418 Montblanc
1:50.000 any 1.950
Altura : 400 metres damunt del nivell
del mar
Prospecció : Identificat el 1.979
Total materials : Referencia base nº 10- 99- 135 - 136 -178-221- 222- 223 -228 -233- 234 -276 -386-
CAIXES AMB INVENTARIS AL MCCB DE MONTBLANC: 117 B-
Material substrat : SUBSTRAT (evident)
Informació interna : Fitxa -Llibretes de Recerca-Anotacions -Dibuix materials
Publicació Digital : Pàgina Internet
Paleo.Flint
1.999-2.017. Dibuixos i fotografíes
Observacions geología i estructures :
Frontal de terrasses amb graves i sols llimós a la ribera
esquerra del riu Anguera.
Bauma per desota i antiga cavitat tocant el camí
de Barberá, desapareguda.
Transformació important als anys 90 amb
desmunts que van afectar a la part baixa. i posterior desmunt de
part de la terrassa -(2.006/2.009).
Tot i els condicionants ès possible una excavació a
la part més propera al cami , calculant una superficie de uns
80 m2 , en profunditat i reseguint els nivells de
graves .
Relació amb troballes properes : Amb B2 i B3
Descripció : Conjunt
de materials representatius del Paleolitic Superior amb un antic
nivell inferior identificable fins els anys 90. Avui en dia
soterrat uns 80 cm al sector del camí .
Possible Assentament en cabanes del Paleolitic
Superior .
Enllaç amb els materials de B2 estrricte
i amb el substrat de tot el sector .
Cal dir que tant B2 com B2(0) i B3 son petites diferencies
d'espai , volgudes durant la recollida de material per intentar
cercar diferències dins dels molts materials que apareixien a la
zona ; fruit de la compartició han estat la constatació
de materials afins al Mosterià i Aurinyacià a B3 , la vissió
de B2 com a més Epipaleolític (també peró amb
materials del Paleolític Superior), i la constatació
de materials del Paleolític Superior a B2(0)
A part del gran nombre de Gratadors , de mides grans i petites,
criden la atenció algunes laminetes DUFOUR, Nuclis especials
de laminetes i cops burinants per la seva extracció, peces de la Bertonne,
alguna RACLETTE, Burins damunt de ascla , Truncadures , Raspadors carenats
i altres afins al Badegoulià o Magdalenià inicial.
A part de la panoplia més tipica del Microlaminar i Magdalenià
final ( més del sector de B2)
Tot fa pensar en un primitiu gran assentament del Paleolític
Superior damunt de troballes anteriors, podem veure el reaprofitament de
materials, amb una persistència truncada no continua fins el Epipaleolític
o Mesolític Inicial.
El diagnostic es favorable a la excavació sistemàtica i cientifica
començant els talls per la part més alta propera al camí.
Un anàlisi més acurat de la tecnica de talla i els productes acabats ens apropen a cronologies més antigues i cultures més endarrerides en el temps, El MAGDALENIÀ INICIAL I EL BADEGOULIÀ
La indústria litica destaca per gran quantitat
de nuclis de làmines i asclats , alguns de gran format ,
i la transformació amb retocs posteriors amb les morfologíes
més nombrosses que corresponen a
Gratadors damunt de asclat i laminars
, Rascadores
,Denticulats ,làmines i
Puntes amb dors
..i una significativa representació de
Burins
damunt d'asclats de mida gran.
En conjunt podem veure similituds amb jaciments com
el de St.Gregori a Falset (Vilaseca 1.973) , i en aquest cas amb
una ASM propia dels caçadors recolectors del Pleistocé
final i que per la localització ens apropa a conjunts documentats
a la actual França meridional, campaments vora dels rius i els
engorjats.
La complexitat del sector respón sens dubte
a la disposició estratègica de la ocupació
humana , consecutiva en diferents períodes de la Prehistòria
i des del Paleolìtic, de un espai que encara en temps
històrics i actuals funciona com a enllaç de les dues
vessants del riu Anguera.
Sería necessari un projecte de Recerca a tot
l'espai per a fer un estudi dels talls estratigráfics
i dels sols de ocupació.
Tenim palets de riu amb pintures de colorant, òxids
i altres elements decoratius.
Bibliografía /References :
A.FREIXAS MASSANA. Articles de Prehistòria
del terme de SARRAL , A LA REVISTA "EL BALUARD" . SARRAL.1.983-
1.984 -1.986-2.006-2.007
Bulletin de la Société Préhistorique
Française - 1.978 -2.005 -Paris-França
G. LAPLACE :" La typologie
analytique et estructurale : base rationnelle d'étude des
industries lithiques et osseuses,"
Colloques Nationaux du C.N.R.S..
nº 932, Banques de Données Archéologiques,
Marsella,1972, pag,91-143
J.CHALINE "El Cuaternario" .AKAL .1.982
J.FORTEA "Los complejos
microlaminares y geométricos del Epipaleolitico Mediterráneo
Español".Salamanca 1.973
J.M MERINO Tipología litica " -JM Merino.
Editorial Munibe 1.994
S. VILASECA : "Las industrias
de silex tarraconense", Madrid, 1953.
S. VILASECA : "Reus y su
entorno en la Prehistoria", Reus, 1973.
LUMLEY H. de " Le Paléolithique ancien
et moyen du midi méditerranéen dans son cadre géologique"
.,Gallia Préhistoire V supl .T1 T2 ,ed C.N.R.S. 1.969
"Els darrers caçadors-recol.lectors de
la Conca de Barberà :El jaciment del Molí del Salt
(Vimbodí) " .Excavacions 1.999-2.003. M.Vaquero
i altres a Publicacions del Museu nº 5 . Museu
Arxiu de Montblanc, Conca de Barberà 2.004
M. VAQUERO "LA LOCALITZACIÓ ARQUEOLÒGICA
DEL PONT DEGOI EN EL CONTEXT DEL POBLAMENT PALEOLÍTICA LES COMARQUES
MERIDIONALS DE CATALUNYA
" Quaderns de Vilaniu, 29: 53-79 (1996)