PALEO.FLINT

FLINT IMPLEMENTS  Micròlits  geomètrics de Cortals  (Sarral)

B) Els  Assentaments principals : Cortals ,Anguera, Sants Metges-
Colonització de la plana, estrategies prop de l’aigua , rius, fonts ,zones humides.
Neolitic  Mig  4.300 a.C. amb elements  Font Bouisse-Montclús –CORTALS
Neolític Mig lligat a sepulcres de fossa 3.200/2.600 a .C. SALT-ANGUERA
SANTS METGES.

C) Altres espais del Neolític-ROCACORBA-MASET-LA SERRA.
      Altiplans ,antics espais propis de alzinars i rodals de pi ,bons per a cultius de
      cereals.

D) Assentaments de superficie lligats a la explotació de les materies primeres
      Silícies –Neolític Final 2.900/2.300 a.C
      COVA DEL PEDRENY- BOSC DEL PIRA 

El territori de les vessants de la muntanya del Cogulló , Comaverd i Montclar, la Vall interior de Vallespinosa , els torrents de Montbrió de la Marca i els rius Vallverd i Anguera conformen l’espai  analitzat.
Amb posterioritat al assentament de fi de l’Holocé de Font Voltada no tenim gaires elements poblacionals que ens permetin enllaçar amb un Neolitic Antic, en fase d’estudi i han alguns elements que podríen pertanyer al  Epipaleolitic a  les terrasses i terres baixes dels marges de l’Anguera. Peró no pot asegurar-se car la implicació amb nivells més antics ès molt forta i preval per damunt d’aquestes poques evidencies.
Com a Neolític Antic tenim quasi segures les troballes del sector de les Hortetes, aigües
amunt del Vallverd per damunt del gorg d’en Targa i proper a l’antic camí de Sarral a Montbrió de la Marca.
S’han aïllat en un contexte de “taller de silex” , en un sector molt petit uns micròlits amb el dors rebaixat ,alguns de tendència geomètrica,junt amb petits Nuclis de Silex i altres eines afins
Son de fet, i dins de un contexte superficial força estudiat  i aclaparador de troballes ,un cas ben aïllat.
Es durant el Neolític Mig que podem veure  comunitats plenament assentades , i de una manera esplendorossa al bell mig de l’aiguabarreig dels rius Anguera i Vallverd.
Els Cortals és a ben segur un poblat força extens, uns 25.000 m2 , amb una gran quantitat de troballes de indùstria litica amb la prevalència de les làmines i nuclis de silex de materia primera de bona qualitat.
L’estudi de la indùstria litica de una part dels materials ja ens indicava una cronología del 4ªrt  mileni A.C.,i la vissió de conjunt de tot el material ens fa pensar en una estructura de poblament consolidada i nova  car els materials de substrat pertanyen al Paleolitic Mig  i els esmentats antecedents del Epipaleolitic propers no correspondríen a una escala sequencial.
La presència a Cortals de nombrossos perforadors de petites dimensions , laminetes amb retocs marginals i geomètrics  són prou evidents per donar fé d’aquesta cronología relativa propossada , i  que ens apropa a jaciments ben estudiats com les Guixeres de Vilobí al Penedès amb una datació Radiocarbónica de 4.650+/_140 a C.., en plè transit del Cardial  al Epicardial.
L’assentament  que anomenem Anguera es localitza prop de la anomenada Torre dels Moros , en un morral de terrassa , uns 50 metres per damunt del llit del riudel mateix nom.
Es un assentament diferent de Cortals , més petit ,mès amagat i en un lloc estratègic del pas del Riu Anguera , entallat per uns marges.
Si be al sector  si fan moltes troballes de nòduls de silex, algunes relacionades amb estades temporals del Paleolitic, la concentració de elements tallats ,restes de fauna , un braçalet de pecten i altres ,podem deduïr  un petit poblat .
Prop de la vila de Sarral tocant a l’ermita dels Sants Metges i de la Font també i han troballes del Neolitic, amb restes de ceràmiques molt trencades i força indústria litica.
En aquest lloc estem segurs de la preséncia de fons de cabana o estrructures de combustió amb fogars a la zona Oest avui coberta per les instal.lacions del Refugi.
Tots aquets tres assentaments, jaciments principals gaudeixen de la proximitat a corrents d’aigua permanents , de rius i fonts i la hipótessis més interessant  fa pensar en la agricultura incipient, més aviat horticultura tambe lligada a les necessitats de la ramadería.
Tan sols l’Assentament de Sants Metges el podem considerar proper a una zona de extracció i talla de silex satélit del poblat.Es tracta del camí a la Solana per el Bosc del Pira.
Tanmateix Sants Metges fa de lligam  el lloc encara avui dia de valor simbólic per la religió Cristiana , podría tenir antecedents de cultes ancestrals, de la terra i la fertilitat . La posició estratègica de la Font de l’ermita en el camí de pas a la muntanya en el lloc més fertil es ben evident.
D’aquets tres assentaments principals, sols el de la font de l’Ermita o Sants metges el podem considerar proper a una zona de extracció i talla de silex.
Cal tenir present peró, que Santa Metges per lña propia posició en una zona de pas a la muntanya i per ser el lloc adequat per a una agricultura incipient i observem una continuitat en les troballes que enllacen amb Bosc del Pira.
D’alguna manera els tres Assentaments principals enllaçaríen amb el temps i en cronologíes consecutives, Sants Metges ja correspondría a un Neolitic Final.
Altres assentaments coneguts , del Neolític, els podem localitzar aigües amunt del Vallverd .
El de Rocacorba v a ser descobert per en Francesc Tarragó, que va recuperar els materials amb posterioritat a una esllavissada i enfonsament de la visera de la Bauma.
Tenim ceràmiques fetes a má, alguna destrral polida i alguns elements de indústria litica.
Aquesta petita bauma domina l’aiguabarreig del Riu Vallverd i de la Torrentera de Montbrió, des de una alçada considerable.En aquest cas peró entenem, que la posició geográfica de la Serra , enllaça amb d’altres troballes puntuals del Maset de Montbrió i del camí de Montbrió a Rocafort de Queralt.
Es tracta de una colonització de terres de secá , de muntanya mitjana amb planes que havien sigut rodals de alzinars, adequades per a cultius de cereals.
La indústria litica del Maset, amb micrólits petits per a manegar, rebaixos i petits Gratadors i algunes lámines , defineixen prou bé un tipus d’assentament de poc abast , estacional i amb lligams per demostrar amb les baumes i Coves de la Torrentera de Montbrió.
Sembla evident peró que la posició geográfica i el caracter superficial apunten a un aprofitament cerealistic.
Com a”tallers de silex” i per tant assentaments de superficie  , amb una ocupació exclusiva a la talla a dojo de materies primeres silícies,amb talla nodular desbastament de nuclis i producció de ascles i làmines, ja s’ha esmentat la relació directe de l’assentament dels Sts Metges amb el Bosc del Pira.
A la zona de Vallservera , i ha la Bauma o Cova del Pedreny  al voltant de la qual si han localitzat una nombrosa indùstria litica amb característiques propies del Neolitic Final.
L’estudi que correspón a l’anàlisis dels tipus primaris coincideix fil per randa amb indústries més complertes ,com la de Cortals .
Per tant, podem veure que durant les ùltimes fases del Neolític comença la explotació del silex dels conglomerats de les vessants dels Comellarets.
Podem considerar, en termes generals, que els assentaments de muntanya mitjana, amb la ocupació de territoris per damunt dels 500/ 600 metres no deixen de ser aïllats i poc potents durant tot el Neolitic i per tant podem pensar que la relació més directe amb les necessitats vitals del període ,recol.lecció, agricultura , cacera,ramadería ,a la zona estudiada  ès molt depenent de les zones properes als rius i a l’aigua.
Naturalment aquesta tendéncia es trenca a finals  del 3er Mileni i segurament per diferents motius.

 Antoni Freixas i Massana - "EL JACIMENT DE SUPERFÍCIE DELS CORTALS, SARRAL (CONCA DE BARBERÀ )" A INFORMACIÓ ARQUEOLÒGICA Nº 35 , Amb Anna Mir   1.981

Antoni Freixas i Massana - ARTICLES DE PREHISTÒRIA DEL TERME DE SARRAL  A LA REVISTA" EL BALUARD ". SARRAL1.983- 1.984 -1.986

 Antoni Freixas i Massana -"La Indústria litica de la cova del Pedreny" , estudi no publicat .1.989

 Antoni Freixas i Massana -" Un patrimoni de tots,el llegat Prehistòric del terme de Sarral"(2)  Gener/ Febrer 2.007- Revista El Baluard,Sarral nº 145, pag 33,34 i 35

S. VILASECA : "Reus y su entorno en la Prehistoria", Reus, 1973

 Antoni Freixas i Massana - "A LA RECERCA EN EL PUIG CÓGUL . ASSENTAMENT NEOLÍTIC " .REVISTA EL CEP Nº 42 , ST. SADURNÍ D'ANOIA .1.982

Autors diferents S.P.F. Bulletin de la Société Préhistorique Française - 1.978 -2.006 -Paris-França

Paleo.Flint Principal
 

CATALUNYA, PAIS DEL MEDITERRANI----- BARCELONA ,CIUTAT OBERTA