Vista general de les carenes del sector del coll de la Magrana. Làmina Rascadora Denticulada Vessant encarada al Nord Oest |
Bec -Perforador sobre sílex nucleiforme per treballar fusta. |
IBER-ROMÀ
|
Eneolític |
Neolític |
Epipaleolític |
Paleolític Superior |
PALEOLÍTIC MITJÀ |
Cronología relativa : Neo -Eneolitic a determinar. Per els materials més nombrosos.
Localització :Mapa topogràfic Valldosera
418 1: 5.000 any 1.989
Ortofotomapa Comaverd 418-7-3
1:5.000 any 1.986 parcial
Ortofotomapa
Valldosera
418-6-3 1:5.000 any
1.986
ICC
Altura de 700 a 800 metres
Coordenades:
Long ------------
Lat
------------
1:50.000 - 418 Montblanc
Data de Prospecció : Maig del 1.985
Total materials : Refer nº
91 Pre-inventari
: 183
Materials substrat : no
Informació interna : Fitxa- Llibreta de Recerca - Anotacions - Dibuix - Inventari 183
Publicació : Digital; Paleo.Flint i del Assentament
Pre-inventari : 183
Observacions geología i estructures Conglomerats , margues i peu de muntanya
Relació amb troballes properes : Coll d'en Maldá
Descripció : Troballes disperses amb
un nucli més important prop de l'abeurador dels senglars,.
Nuclis i nucleiformes asociats a la talla de Maldá i rodalíes. Ùtils de
format gran dels que s'anomenava del complexe Campinyà durant els anys
60 del segle XX.
La realitat ens mostra talla a dojo de
cantera, amb gran quantitat de preformats com a Nuclis preparats per la
obtenir ascles, làmines i uns pocs ùtils per tasques més properes ,
talar i manipular fustes dels boscos ? . El context , clarament del
Neolític final /Eneolític.
![]() ![]() Làmina i ascla de sílex Nucleiforme ----- Nucli Piramidal Ascla Laminar Ascla |
(Durant el Paleolític Mitjà s’exploten els sílex cherts de
Vallespinosa , a finals del Paleolític Superior al jaciment de la Font Voltada
i son presents eines fabricades amb cherts de Vallespinosa .Als
assentament dels Cortals, del
Neolític Mig, i podem trobar tant el de
Vallespinosa com els procedents dels conglomerats del Cogulló i altres dels
afloraments de
Vilaverd. Son exemples
de la connexió dels grups amb les fonts d’aprovisionament.( Cal dir
però que
els hàbitats de cronologies molt amplies de Sarral, des del Paleolític,
coneixen i tallen el sílex dels conglomerats i l’aprofiten en mes o
menys
mesura i com a recurs més pròxim, adaptat a les necessitats de
comunitats no gaire nombroses. Observem que durant el Paleolític
Superior ja hi ha una tria més important i ès amb la expansió del
Neolític que materies primeres com el sílex passen a tenir un status
diferent, demanda poblacional, implementació de noves eines i format
d'intercanvi en respecte a altres grups)
Bibliografía /References :
A.FREIXAS MASSANA. Articles de Prehistòria
del terme de SARRAL A LA REVISTA "EL BALUARD" . SARRAL.1.983-
1.984 -1.986-2.006-2.007
Bulletin de la Société Préhistorique Française
- 1.978 -2.005 -Paris-França
G. LAPLACE :" La typologie analytique et estructurale
: base rationnelle d'étude des industries lithiques et osseuses,"
Colloques Nationaux du C.N.R.S.. nº 932,
Banques de Données Archéologiques, Marsella,1972, pag,91-143
J.CHALINE "El Cuaternario" .AKAL .1.982
J.FORTEA "Los complejos microlaminares
y geométricos del Epipaleolitico Mediterráneo Español".Salamanca
1.973
J.M MERINO Tipología litica " -JM Merino. Editorial Munibe
1.994
S. VILASECA : "Las industrias de silex tarraconense",
Madrid, 1953.
S. VILASECA : "Reus y su entorno en la Prehistoria",
Reus, 1973